fotografia artística

FOTOGRAFIA ARTÍSTICA

2020-05-20T16:07:00.000-07:00

AL PRINCIPI... NO ENTENIA RES.
DIAFRAGMA? VELOCITAT? SUBEXPOSICIÓ? PROFUNDITAT DE CAMP?

I DE COP, AMB LA TÈNUE LLUM VERMELLA DEL LABORATORI I LA MÀGIA DEL REVELAT VAIG COMPRENDRE QUE VOLIA PASSAR LA RESTA DE LA MEVA VIDA ENVOLTADA DE CÀMERES, RODETS I QUÍMICS, TOT I QUE ARA, AMB TOTA LA REVOLUCIÓ DIGITAL, M’ACOMPANYA MÉS D’UNA TARGETA DE MEMÒRIA.

EM VAIG APROPAR A LA FOTOGRAFIA PER CASUALITATS DE LA VIDA, O PEL DESTÍ, JA QUE ÉS EL MITJÀ QUE VAIG TRIAR PER DENUNCIAR LES INJUSTÍCIES QUE M’ENVOLTEN I, SOBRE TOT, LLUITAR PELS DRETS DE LES DONES.

EL FOTOREPORTATGE ÉS EL CAMP FOTOGRÀFIC QUE MÉS M’APASSIONA: EM PERMET COPSAR LA REALITAT SENSE INTERVENIR-HI FOTOGRÀFICAMENT I QUE LES MATEIXES IMATGES PARLIN PER SI SOLES.

PROFESSIONAL I ARTÍSTICAMENT TAMBÉ TREBALLO EN ALTRES CAMPS: EL RETRAT, EL NU, LA MODA, L’ARQUITECTURA I ELS ESPAIS INTERIORS.

I ENCARA MANTINC VIU EL MEU LABORATORI EN BLANC I NEGRE PERQUÈ CREC QUE LA FOTOGRAFIA ÉS MOLT MÉS QUE UN RAW O UN JPEG.

belleza y vejez
BELLESES & VELLESES

las voces de las mujeres, El Salvador
LES VEUS DE LES DONES, EL SALVADOR

IN-VISIBLES

+ mujeres de camino
+ DONES DE CAMÍ

la mujer maltratada
LA DONA MALTRACTADA

desnudo
NU

FRANÇAIS

AU DÉBUT... JE NE COMPRENAIS RIEN.
DIAPHRAGME ? VITESSE ? SOUS-EXPOSITION ? PROFONDEUR DE CHAMP ?

ET DU COUP, AVEC LA TÉNUE LUMIÈRE ROUGE DU LABORATOIRE ET DE LA MAGIE DU DÉVELOPPEMENT J'AI COMPRIS QUE JE VOULAIS PASSER LE RESTE DE MA VIE ENTOURÉE DE CAMÉRAS, ROULEAUX ET CHIMISTES, BIEN QUE MAINTENANT, AVEC TOUTE LA RÉVOLUTION DIGITALE, M'ACCOMPAGNE PLUS D'UNE CARTE DE MÉMOIRE.

JE ME SUIS APPROCHÉ À LA PHOTOGRAPHIE PAR DES HASARDS DE LA VIE, OU POUR LE DESTIN, PUISQUE C'EST LE MOYEN QUE J'AI CHOISI POUR DÉNONCER LES INJUSTICES QUI M'ENTOURENT ET, SUR TOUT, LUTTER POUR LES DROITS DES FEMMES.

LE PHOTO RAPPORT EST LE CHAMP PHOTOGRAPHIQUE QUI LE PLUS ME PASSIONNE : LES MÊMES IMAGES PARLENT PAR ELLES-MÊMES SEULES. IL ME PERMET DE SAISIR LA RÉALITÉ SANS Y PARTICIPER. PROFESSIONNEL ET ARTISTIQUEMENT JE TRAVAILLE AUSSI EN D'AUTRES CHAMPS : LE PORTRAIT, LE NU, LA MODE, L'ARCHITECTURE ET LES ESPACES INTÉRIEURS.

ET JE TIENS ENCORE VIF MON LABORATOIRE EN NOIR ET BLANC PARCE QUE JE CROIS QUE LA PHOTOGRAPHIE EST BEAUCOUP PLUS QU'UN RAW OU UN JPEG.

ESPAÑOL

AL PRINCIPIO ... NO ENTENDÍA NADA.
¿DIAFRAGMA? ¿VELOCIDAD? ¿SUBEXPOSICIÓN? ¿PROFUNDIDAD DE CAMPO?

Y DE GOLPE, CON LA TENUE LUZ ROJA DEL LABORATORIO Y LA MAGIA DEL REVELADO COMPRENDÍ QUE QUERÍA PASAR EL RESTO DE MI VIDA RODEADA DE CÁMARAS, CARRETES Y QUÍMICOS, AUNQUE AHORA, CON TODA LA REVOLUCIÓN DIGITAL, ME ACOMPAÑA MÁS DE UNA TARJETA DE MEMORIA.

ME APROXIMÉ A LA FOTOGRAFÍA POR CASUALIDADES DE LA VIDA, O POR EL DESTINO, YA QUE ES EL MEDIO QUE ESCOGÍ PARA DENUNCIAR LAS INJUSTICIAS QUE ME RODEAN Y, SOBRE TODO, LUCHAR POR LOS DERECHOS DE LAS MUJERES.

EL FOTOREPORTATGE ES EL CAMPO FOTOGRÁFICO QUE MÁS ME APASIONA: ME PERMITE CAPTAR LA REALIDAD SIN INTERVENIR FOTOGRÁFICAMENTE Y QUE LAS MISMAS IMÁGENES HABLEN POR SÍ SOLAS. PROFESIONAL Y ARTÍSTICAMENT TAMBIÉN TRABAJO EN OTROS CAMPOS: EL RETRATO, EL DESNUDO, LA MODA, LA ARQUITECTURA Y LOS ESPACIOS INTERIORES.

Y TODAVÍA MANTENGO VIVO MI LABORATORIO EN BLANCO Y NEGRO PORQUE CREO QUE LA FOTOGRAFÍA ES MUCHO MÁS QUE UN RAW O UN JPEG.

ENGLISH

AT FIRST... I DID NOT UNDERSTAND ANYTHING.
DIAPHRAGM? SPEED? SUBEXHIBITIONSUBEXPOSURE? DEPTH OF FIELD?

AND AT SUDDENLY, WITH THE TENUOUS RED LIGHT OF THE LABORATORY AND THE MAGIC OF THE DEVELOPMENT I UNDERSTOOD THAT I WANTED TO PASS THE REST OF MY LIFE SURROUNDED WITH CAMERAS, REELS AND CHEMISTS, EVEN THOUGH NOW, WITH ALL THE DIGITAL REVOLUTION, IT ACCOMPANIES TO ME MORE THAN ONE MEMORY CARD FOR ME.

I APPROACHED TO THE PHOTOGRAPHY FROM CHANCES OF THE LIFE, OR FOR THE FATE, SINCE IT IS THE MEANS THAT I CHOSE FOR DENOUNCING THE INJUSTICES THAT SURROUND ME AND, ABOUT EVERYTHING, STRUGGLING FOR THE RIGHTS OF THE WOMEN.

THE PHOTO NEWS IS THE PHOTOGRAPHIC FIELD THAT EXCITES ME MORE: PHOTOGRAPHICALLY I THAT THE SAME IMAGES SPEAK BY THEMSELVES ALONE ALLOWS ME TO GRASP THE REALITY WITHOUT INTERVENING IN IT. PROFESSIONAL AND ARTISTIC I ALSO WORK IN OTHER FIELDS: THE PORTRAIT, THE NUDE, THE FASHION, THE ARCHITECTURE AND THE INNER SPACES.

AND I STILL KEEP MY LABORATORY LIVING IN BLACK AND WHITE BECAUSE I BELIEVE THAT THE PHOTOGRAPHY IS SO MUCH MORE THAN A RAW OR A JPEG.

PROCESSÓ DELS DOLORS

2010-03-30T07:37:00.001-07:00

L'any 1710 es fundà a Amer la Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors. Enguany es commemoren els 300 anys de la seva fundació.

VORAMERA

2010-03-18T05:37:00.001-07:00

FORMENTERA

2010-02-26T08:00:00.000-08:00

nadal

2009-12-18T10:33:00.000-08:00

ESPORTS

2009-08-03T05:55:00.001-07:00

BILBAO

2009-06-22T06:18:00.001-07:00

ARXIU DE DONES

2009-03-28T03:33:00.000-07:00

BOÍ-TAÜLL

2009-01-30T05:15:00.001-08:00

GIRONA

2009-01-30T04:45:00.001-08:00

ESTELS

2009-01-30T04:16:00.001-08:00

CELS

2009-01-30T03:59:00.001-08:00

PLATGES

2009-01-30T03:08:00.001-08:00

BESALÚ

2009-01-30T02:58:00.000-08:00

JAÉN

2009-01-29T04:22:00.000-08:00

NOVETATS

2009-01-28T03:10:00.000-08:00

ABSTRARQUITECTURA LÍRICA

Lloc: Museu Etnològic d'Amer
Pl. Monestir 2
Horari: Divendres i dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, i diumenges d'11 a 14 h
Tel: 972 43 19 56

Del 4 al 24 de desembre de 2010

NU

2009-01-16T03:59:00.001-08:00

NOVA YORK

2009-01-14T12:41:00.000-08:00

HAIKU

2009-01-14T03:59:00.001-08:00

El Haiku és una composició poètica japonesa que destaca per la seva concisió i el seu poder evocatiu. És un poema molt breu, d’aproximadament 17 síl·labes organitzades en 3 versos (5-7-5) i no té títol ni rima.

S’ha definit com una espècie d’il·luminació per la seva capacitat de condensar sensacions, imatges, esbossos d’una imatge. El Haiku vol captar el moment, aquí i ara, de forma que els límits entre l’observador i allò observat es dissolgui per procurar una experiència mística de totalitat, de comunicació amb l’univers.

En este mundo
encima del infierno
viendo las flores

ISSA

Al Haiku habita la contradicció entre l’element temporal i la fuga cap a la eternitat. No és tan sols un art, sinó que expressa la veritat que creem vivint amb energia, buscant quelcom.

El Haiku utilitza l’instant per assolir la eternitat; allò concret per arribar al símbol; la sensació per atraure allò espiritual. S’ocupa del canvi i de la permanència, de la semblanda i del contrast; expressa allò que gairebé és inexpressable. El Haiku és un camí que pot oferir diferents estatges i descansos; t’obre els braços i t’ensenya a rebre allò inesperat.

Tècnica: Pel·lícula Infraroja Kodak Infrared EIR
Revelat: Paper fotogràfic per blanc i negre FORTE

VENDA DE FOTOGRAFIES

2009-01-12T04:27:00.002-08:00

TOTES LES FOTOGRAFIES ESTAN A LA VENDA

El preu no inclou les despeses d'enviament.

Si el que necessiteu és una fotografia per publicar a la vostra revista, diari,... els preus variaran depenent del temps de publicació, ubicació i mida.

Consulteu preus sense compromís.

Cliqueu les imatges per poder veure tota la selecció de fotografies

FORMENTERA
30X40cm.
45 €

BILBAO
30X40cm.
45 - 90 €

BOÍ-TAÜLL
30X40cm.
45 €

ESTELS
40X40cm.
90 €

CELS
30X40cm.
90 €

PLATGES: BEGUR, CADAQUÉS,...
30X40cm.
45 €

BESALÚ
30X40cm.
45 €

JAÉN
30X40cm.
45 €

AMER (consulteu PORTFOLI AMER)
30X40cm.
45 €

WARHOL personalitzat
30X40cm.
60 €

IN-VISIBLES
30X40cm.
150 €

DELICATESSEN
30X40cm.
45 €

NOVA YORK
30X40cm.
45 €

BCN vs NYC
40X40cm.
90 €

NU
30X40cm.
Diferents preus

ARQUITECTURES
30X40cm.
90 €

PARÍS
30X40cm.
90 €

HAIKU
30X40cm.
150 €

OPORTO
30X40cm.
90 €

GAUDI
40X40cm.
90 €

Per posar-vos en contacte:
tonyimateos@yahoo.es
tel. 686 081 657

EXPOSICIONS

2009-01-12T04:27:00.001-08:00

OPORTO

Aquesta sèrie fotogràfica consta de 12 fotografies revelades manualment al meu laboratori de blanc i negre.

Estan muntades en marcs de 30x40 cm. i es poden exposar a totes les sales i galeries.

HAIKU

Aquesta sèrie fotogràfica consta de 18 fotografies revelades manualment al meu laboratori de blanc i negre.

Estan muntades en marcs de 30x40 cm. i es poden exposar a totes les sales i galeries.

IN-VISIBLES

Aquesta sèrie fotogràfica està muntada com a projecció amb una durada de 7'28"

Muntatge: Norbert Fernàndez

Música: "La Route Musicale De La Soie" d'Ustad Mahwash

PARÍS

2009-01-11T04:06:00.001-08:00

TRILEROS

2009-01-11T03:45:00.003-08:00

ARQUITECTURES

2009-01-11T03:23:00.001-08:00

LA DONA MALTRACTADA

2009-01-10T10:43:00.001-08:00

Un rostre que representa qualsevol rostre. Milions de dones maltractades, cremades, apunyalades, violades, assassinades. I la cosa continua... i no només al nostre país: arreu del món i diàriament, la dona necessita donar explicacions sobre la seva situació i condició de maltractada.

Una, quatre, trenta ganivetades,... tant li fa. La mort, en la majoria dels casos arriba. Tant li fa si hi ha acarnissament o no, la mort s’ha pres una vida més.

Els vidres trencats simbolitzen el maltracte; la vida trencada; l’amor trencat; la llar trencada; el matrimoni, la parella, esmicolada. La lluita. Una mà poruga, rebent la mort; l’altra amb el ganivet, clavant, assassinant. La mà que simbolitza alhora la debilitat d’un ésser i la força física de l’agressor.

La representació de la sang i els efectes físics de l’agressió. Rostres cremats per un àcid corrosiu; la sang que llisca del nas, de la boca, de la vida.

El rostre de l’home agressor, deformat i sempre darrera, amagat. Tancades les portes de la llar, tothom: els veïns, els pares, els amics,... desconeixen que el seu fill o veí és un agressor, ningú s’ho creu, d’aquí l’intenció de representar-lo deformat. També tacat de sang com a representació de la seva agressió, de la que acaba de dur a terme, i en molts casos donant per finalitzat el seu treball davant la seva dona (“la maté porque era mía”) ja morta, el suïcidi. Coneix el seu càstig.

Imatges que representen dones i homes, futurs i amagats agressors, futures i amagades víctimes, per la por, per la injustícia que existeix en molts casos. Rostres deformats, ratllats, ulls temorosos, veus que no parlen. Un assassí en potència. Una violència que continua i s’agreuja. La realitat amagada.

Les lleis avancen lentament i les que encara pateixen més són les dones amb pocs recursos i les que viuen en països i en cultures on les dones encara no tenen drets com per a poder defendre’s i dir la seva paraula.

I la cosa continua... i cap dona mai hem de callar.

Tècnica: Fotogrames, Quimigrames i Clixé-verré

BCN vs NY

2009-01-10T10:40:00.005-08:00

BCN

OBSERVO LÍNIES, FORMES, ABSTRACCIONS,... EM DEIXO ENDUR PELS COLORS, PELS BLAUS, ELS GRISOS I ELS BLANCS LLUENTS PEL SOL QUE BATEGA. EL VIDRE, PER APROPAR-ME I REFLEXAR-ME NOVES FORMES AMAGADES; EL FORMIGÓ, EL COS. MIRO MÉS ENLLÀ DE LA FINESTRA I TROBO UN PONT, UNA VIA DE COMUNICACIÓ, UNA PARAULA QUE DEFINEIX ALLÒ QUE CERCO DE TOTA AQUESTA RACIONALITAT QUE M'ENVOLTA. ENQUADRO, DESTRUEIXO I CREO UNA NOVA MIRADA FUGISSERA, DESUBICADA. CONSTRUEIXO, SIMPLIFICO L'ESPAI.

NYC

MIRO AMUNT, AMUNT, AMUNT,... HE PERDUT EL NORD. I DE LA SIMPLIFICACIÓ QUE SEMPRE CERCO TROBO LA FORMA QUE M'APROPA A LA MEVA CIUTAT, BARCELONA. DE LA MAGNITUD ABSTREC LA SIMILITUD EN QUANT A FORMES, FRAGMENTS, COLORS, PERSPECTIVES, REFLEXES I LÍNIES. COMENÇO A JUGAR DE NOU PER COPSAR LA VERTICALITAT DE NOVA YORK FRONT L'ABSTRACCIÓ DE LA CIUTAT COMTAL I AIXÍ ACONSEGUIR COHESIONAR LES DUES CIUTATS. TORNO A DESTRUIR, CAPTURO L'ESSÈNCIA I CONSTRUEIXO UN DIÀLEG DE MIRADES.

OPORTO

2009-01-10T10:40:00.001-08:00

Els enormes ponts són, juntament amb els enlairats i decadents edificis del Barri de la Ribera, una part important dels símbols d’identitat d’aquesta atrafegada ciutat.

Els gegantescos ninots penjats del pont de Lluís I, en una eterna "performance", resumeixen l’esperit del continuo esdevenir de la ciutat d’Oporto. Caminen en actitud furtiva entre els ferros vivint una contradicció: s’amaguen entre les bigues i al mateix temps miren de cridar l’atenció de l’observador.

Les mateixes façanes dels edificis es mostren sobrevivint al pas dels anys i són els llençols penjats de les seves baranes qui ens comuniquen la vida diària dels ciutadans riberencs. La majoria d’aquestes façanes es veuen morir poc a poc, com si ho volguessin fer amb dignitat i els seus habitants els ho permetessin.

Descobrim petits tresors: un safareig al mateix carrer, un pont que voreja un edifici en runes, una xemeneia orgullosa, una finestra oberta i unes de trencades... La vida i la mort vivint de costat, sense cap por, ans al contrari, tolerant-se.

Les desmesurades llambordes dels carrers ens traslladen a un altre època i ens fa figurants que passegen per un escenari caducat i llunyà.

Oporto, que reclama la seva condició de ciutat moderna i cultural, viu la seva pròpia contradicció: per una part una perifèria en forta expansió, i per l’altra un centre ubicat en una difícil topografia, amb l’aparença de ser abandonat.

Tècnica: Pel·lícula Kodak 3200 ISO

GAUDI

2009-01-10T10:38:00.001-08:00

L’obra de l’autor ha transcendit el l’espai físic on la va edificar, i el temps, els estils i l’època en què fou realitzada. Va aprendre directament de la naturalesa, donat el seu innat esperit d’observació del cel i la terra, dels homes y de les plantes. La característica principal que el va distingir va ser l’enorme imaginació, gairebé incomprensible.

Aquest projecte consisteix en la recerca d’alguns dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte més singular i imaginatiu del nostre país i transformar-los, modificar-los i convertir-los en un paisatge pictòric mitjançant l’instantaneitat d’aquesta fotografia i la seva permissibilitat de caire creatiu.

La pel·lícula amb la que treballo, polaroid SX-70, n’és alhora la tècnica imprescindible pels resultats desitjats i gràcies a ella aconsegueixo exagerar i manipular les formes originals de l’autor; els colors es barregen i les formes del trencadís es perden, les línies esdevenen un traç irregular i els contorns s’engrandeixen.

NEU 09

2009-01-10T09:41:00.003-08:00

AIRES

2009-01-10T09:41:00.001-08:00

SUSKEDA

2009-01-10T09:40:00.000-08:00

GRAFFITI FESTIVAL 2008

2009-01-10T09:39:00.000-08:00

Totes les fotos estan a la venda.
Màxima resolució dpi
80 €

PAISATGE

2009-01-09T11:21:00.001-08:00

+ DONES DE CAMÍ

2009-01-09T11:03:00.001-08:00

BELLESES & VELLESES

2009-01-09T10:47:00.000-08:00

De petits corria darrera nostra amb els seus esclops anys '80 d'un pam d'alçada. De petits jugava amb nosaltres, tant gran i tant petita, alhora.

La recordo sempre carregada de joies, bisuteria barata; sempre maquillada, i sempre amb el mateix somriure.

Amb els anys, la Quisca, manté el mateix cor innocent, la mateixa adolescència. Sempre, com una nena, ha hagut de menester qui tingués cura d'ella. Ara però, viu envoltada d'un munt d'avis i és ella, la mateixa nena, qui te cura d'ells.

Els mima com ningú.

La trobo després d'uns anys i plorem d'emoció. No ha crescut, només físicament.

Presumida, coqueta, riallera,...